Marina Canals Makeup Artist

Us deixo en aquest post, les altres tres caracteritzacions dels companys del Rei Borni, estrenada al Centre Sant Pere el passat mes d'octubre.  La major dificultat per mi ha estat amagar el cabell del Josep, per fer que tingues el cabell curt.  Pel que fa a l'Iris, portava uns tatuatges, així que vàrem optar per unes calcomanies permanents.  I la Vanesa, es fa palesa la dificultat de maquillar-la, ja que era la directora i estava pendent de la gestió i producció teatral. Em trobo molt sovint, que és dificil maquillar a qui està molt ocupat amb el mòbil.

Un any més les directores de Pastorets m'han demanat que m'ancarregui del maquillatge. Aquest any, però, he tingut ajuda professional del Nestor Larrosa que esta estudiant maquillatge i ha col·laborat en la producció.  Per primera vegada, vaig poder dividir-me amb en Nestor els personatges de més caracterització i anar amb una mica més de temps per maquillar. Quin descans...sempre anem com bojos al Backstage. A pastorets com a mínim són 11 personatges de caracterització complexe, així que em vaig poder dividir prou la feina. Tot i que com sempre, hi ha corredisses i stress. Em va fer molta il·lusió maquillar el personatge que jo mateixa vaig interpretar l'any passat, Llucifer. Del qual tinc molt carinyo, és molt divertit interpretar-lo i maquillar-lo tot i la seva dificultat.

El passat novembre el grup de Teatre Gespa va estrenar NINE el Musical, dirigida per en Josep Poblet, en Pepo. Un repte per tota la companyia de fer un musical que te moltes dificultats tant interpretatives com de cant. El director va confiar en mi per interpretar el paper de Lili, interpretat al cinema per la Judy Dench. Un gran repte per mi, ja que el personatge te molta complexitat interpretativa. I també perquè té més edat que jo. En Pepo però, no volia una caracterització de maquillatge, així que vaig fer una caracterització interpretativa. El gran repte per mi va ser cantar la cançó Folies Bergère, no només per la seva complexitat sinó perquè una part de la cançó és en francès. I jo no sé francès. Per sort una amiga em va donar un cop de mà amb l'accent i la Vanessa Claramunt la directora musical em va ajudar amb el cant. Podeu veure el video promocional:

Enguany el sopar de teatre del Centre Sant Pere Apòstol, tenia com a activitat, un concurs de caracterització de personatges de Musicals, juntament amb l'habitual Talent Show. En Xavi Clavaguera del bar, em va proposar que, els dos cambrers de l'esdeveniment, podrien anar del musical Cats. Tot i que no tenien el vestuari ni les perruques, amb el maquillatge ja donarien un bon espectacle. Així que vaig anar abans del sopar, i amb menys d'una hora, vaig maquillar-los als dos.  Com ja sabeu l'aquacolor, per aquestes coses, és ideal, i marxa amb aigua i sabó.  M'encanta que la gent em demani fer aquestes coses, és divertit i m'ho passo bomba. I tenia dos models ultra-motivats a ser maquillats. Que més es pot demanar? Us deixo el fantàstic vídeo del procés creatiu:

Després de mesos d'espera, ja els tenim aquí! Satanás i Llúcifer dels Pastorets del Teatre Gespa .  Dilluns passat varem fer les fotografíes del cartell i el video promocional de l'obra. Era la prova final, caçar la protesis amb la cara dels actors. Quina responsabilitat i quins nervis. Per sort tot va encaixar a la perfecció! I tot que he de fer algunes modificacions en el maquillatge penso que ha quedat prou bé. Estic contenta.  Per el maquillatge vaig fer servir aquacolor , fins i tot per pintar la protesis. El latex de The Monster Makers és porós i accepta perfectament el maquillatge a l'aigua, cosa que no passa amb els latex liquids. Ho dic per experiència anterior. El primer resultat del que serà a l'obra ja el veieu!  He de donar les gràcies als actors que donen vida a aquests dimonis  Gemma  i  Xavier  per la seva professionalitat i dedicació. Fa dos mesos que va començar aquest projecte una mica inspirat per ells, i va ser f...

Ara toca modelar. En aquest cas he fet servir la plastelina de modelar de Belles arts. És fantàstica per fer prova-error. S'estova amb la calor i quan es deixa refredar s'endureix, així que amb un toc de secador es pot modificar.  No ha estat fàcil, no us enganyaré. Però la veritat és que m'he divertit molt fent-ho. Per Santanàs vaig obtar per un disseny classic i per Llúcifer, al ser noia he fet un disseny més futurista i no tant monstruós. I per fi arribar el moment més difícil i complicat del Procés. El motlle de la protessis, o de la plastelina. El problema és que el positiu ha de ser ferm i cal que no es faci unió entre guixos o no el podrem obrir. Per fer-ho vaig posar Gipslosmiddel de FormX per fer una pel·licula protectora entre guixos. Cal anar molt en compte al separar-los per tal de que no es trenquin. Ho dic perquè a mi se'm va trencar... I quan tens les dues parts només cal pesar la plastelina que treus del motlle i posar la mateixa quantitat ...

Abans de l'estiu la Montse Petit em va demanar ajuda per tal de crear, personatges caracteritzats a l'obra de Teatre Lisistrata del Centre Sant Pere Apòstol . Ja sabeu que el Centre es com una segona casa per mi. I que sempre intento ensenyar a pescar i no donar peixos. Així que ja fa uns dies vaig fer una masterclass de maquillatge de caracterització d'envelliment als companys i companyes de Lisistrata. Tot i això, sempre puc donar un cop de mà insitu, quan fan l'obra i sobretot als maquillatges mes complicats de fer-se a si mateix, com el personatge de color o la Concordia que era una fantasia. Des que vaig acabar el curs del Julio Quijano d'estilismes i BodyArt, m'encanta fer maquillatges de fantasia, així que vaig agafar els meus coneixements per portar-los al Centre. La Laura, es va portar molt bé, aguantant les purpurines i les sprayades que li vaig fer. Dona gust tenir models amb tanta il·lusió per que els maquillis. Aquest és el resultat! La foto n...

Ja fa mesos que la Teresa Baltà em va demanar ajuda per caracteritzar a l'actor Salvador Teis per a l'obra de Teatre, Les Noies del Calendari. Ho vaig tenir molt clar des del principi. Un personatge que amb molt poc temps,  ha de passar de tenir cabell o no tenir-ne, amb un canvi d'escena de menys de 3 minuts...impossible posar una calba ben posada. Cal treure-li els cabells primer, o sigui, posar-li una calba i pel canvi,  va des del principi,  amb una perruca. Aquesta va ser la meva proposta. Cal tenir en compte que pel teatre, no hi ha molt temps per fer els canvis, i per maquillatge encara menys, es te més en compte el vestuari i les entrades o sortides, que no pas el maquillatge.I Així ho vàrem fer. En primer lloc doncs, crear la calba de làtex amb una calota com a motlle. En aquest cas vaig tenyir el làtex amb aquacolor, to pell, i vermell intens, i després li vaig donar uns tocs de marro, blau i to pell amb la paleta de fx al alcohol. Per que no fos tan i...

Aquest cap de setmana he estat fent tatuatges...no de veritat, es clar. Tatuatges per a un actor, l'Albert Baltà que feia un personatge mes aviat macarra a l'obra de teatre del Grup Gespa, "La Dona Incompleta". Estic molt contenta del resultat, el maquillatge de base alcohol no marxa amb aigua i dura aproximadament una setmana. I he de dir que és veritat. No marxa i no s'ha quarterat. No és poden fer moltes floritures, ja que s'asseca tant ràpid que els sombrajats són difícils, i amb el temps que tenim els del teatre, no es factible. A l'Albert li ha agradat tant un tatttoo que se'l ha deixat per lluir-lo aquesta setmana amb els col·legues. La veritat és que de lluny sembla molt real, a distàncies curtes es nota pintat. També vaig poder donar un cop de mà amb la coreografía de la baralla i els efectes fx de sang i ferides. Tant l'Albert, en Sergi com l'Elena, ho varen fer molt bé. No és gens fàcil perquè no hi havia fosc...

Aquesta setmana els companys de "La Dona incompleta" m'han proposat fer un tattoo. És un repte, ja que, malgrat és teatre i els detalls no es veuen, ha de quedar real. Per això, li he demanat a en Pere Artal que em faci de model en la primera prova de maquillatge. Cal dir que, he de modificar algunes coses, com els traç, el disseny i unes cosetes mes, tot i així, estic contenta del resultat.  Sembla realment un tattoo que fa poc es va tatuar. Com sempre la escena, el vestari i l'acting, juguen un gran paper a fer creïble el personatge. Gràcies Pere Artal per deixar-te "tatuar".