Ja fa mesos que la Teresa Baltà em va demanar ajuda per caracteritzar a l'actor Salvador Teis per a l'obra de Teatre, Les Noies del Calendari. Ho vaig tenir molt clar des del principi. Un personatge que amb molt poc temps, ha de passar de tenir cabell o no tenir-ne, amb un canvi d'escena de menys de 3 minuts...impossible posar una calba ben posada. Cal treure-li els cabells primer, o sigui, posar-li una calba i pel canvi, va des del principi, amb una perruca. Aquesta va ser la meva proposta.
Cal tenir en compte que pel teatre, no hi ha molt temps per fer els canvis, i per maquillatge encara menys, es te més en compte el vestuari i les entrades o sortides, que no pas el maquillatge.I Així ho vàrem fer.
En primer lloc doncs, crear la calba de làtex amb una calota com a motlle.
En aquest cas vaig tenyir el làtex amb aquacolor, to pell, i vermell intens, i després li vaig donar uns tocs de marro, blau i to pell amb la paleta de fx al alcohol. Per que no fos tan irreal.
En segon lloc, vaig enganxar els cabells. Vaig dubtar molt de com fer-ho. La manera més fàcil hauria estat enganxar-los amb làtex mateix, però per experiència se que sempre queda un pegote. Dacord que des de lluny no es veu, però no volia que quedés malament. Així que amb crepé de llana negre, marró i amb tocs canosos el vaig cosir, o com diuen els de postisseria, el vaig picar un a un a la calva.
Com podeu veure, des de lluny no es veuen les imperfeccions del tall pell amb la calba, i treus el cabell a l'actor per donar-li al personatge mes realisme. Està clar que un malalt de càncer, segurament es raparia al zero per que no es veiessin les clapes, però en teatre, li dones més dramatisme.
Aquesta no és la millor foto que tinc, però ja ens va bé pel que ens hem de fixar. El Maquillatge TEATRAL, cal que sigui clar. Sense imperfeccions, però ha de ser realista. A menys que fem fantasia, ens permetem el luxe de fer-ho bé. No ho creuieu?
El que primer s'ho creurà serà l'actor quan es vegi maquillat i ens interpretarà el personatge amb un realisme i una sinceritat que a vegades dels assajos no ho treuríem.
Visca el TEATRE!
Cal tenir en compte que pel teatre, no hi ha molt temps per fer els canvis, i per maquillatge encara menys, es te més en compte el vestuari i les entrades o sortides, que no pas el maquillatge.I Així ho vàrem fer.
En primer lloc doncs, crear la calba de làtex amb una calota com a motlle.
En aquest cas vaig tenyir el làtex amb aquacolor, to pell, i vermell intens, i després li vaig donar uns tocs de marro, blau i to pell amb la paleta de fx al alcohol. Per que no fos tan irreal.
En segon lloc, vaig enganxar els cabells. Vaig dubtar molt de com fer-ho. La manera més fàcil hauria estat enganxar-los amb làtex mateix, però per experiència se que sempre queda un pegote. Dacord que des de lluny no es veu, però no volia que quedés malament. Així que amb crepé de llana negre, marró i amb tocs canosos el vaig cosir, o com diuen els de postisseria, el vaig picar un a un a la calva.
Com podeu veure, des de lluny no es veuen les imperfeccions del tall pell amb la calba, i treus el cabell a l'actor per donar-li al personatge mes realisme. Està clar que un malalt de càncer, segurament es raparia al zero per que no es veiessin les clapes, però en teatre, li dones més dramatisme.
Aquesta no és la millor foto que tinc, però ja ens va bé pel que ens hem de fixar. El Maquillatge TEATRAL, cal que sigui clar. Sense imperfeccions, però ha de ser realista. A menys que fem fantasia, ens permetem el luxe de fer-ho bé. No ho creuieu?
El que primer s'ho creurà serà l'actor quan es vegi maquillat i ens interpretarà el personatge amb un realisme i una sinceritat que a vegades dels assajos no ho treuríem.
Visca el TEATRE!
Comentaris