Fa un parell de mesos la Vanessa Claramunt em va demanar ajuda per fer creïble un ull borni, per la obra de Teatre "El rei Borni". Tenint en compte el pressupost, i que volien una cosa creïble, no m'ho vaig pensar i els vaig proposar una pròtessis, que en teatre i des de lluny es faria molt creïble. Amb la meva cara de guix ja em vaig posar a treballar amb un ull sense volum, còrnea, iris ni res. Un ull buit, fruit d'una bola de goma en una manifestació. Si fossim molt realistes, en realitat és un ull tancat. Però parlant amb l'Edu, l'actor que l'interpretava i la directora, li van voler donar un punt més de dramatisme. Com és habitual en una pròtessis amb motlle, hem de seguir els passos habituals. Fer la pròtessis modelada en plastelina, fer el negatiu del modelat, i després de buidar, posar el làtex per fer la pròtessis. Un cop tenim la pròtesis la pintem el més realista possible, per tal que, al posar-la al model, no quedi massa diferent a to ...
Com a model varem decidir que en Pere fes de model, així que a mi em va tocar fer el maquillatge i les fotografies, tot i que va ser ell l'encarregat de la llum i gestionar l'estudi. Per a mi, fer aquestes dues feines no va ser fàcil, acostumada com estic ara que hi ha un fotògraf i jo com a molt, un cop he maquillat dono suport i ajuda amb alguna idea que altre per fer-les. 
Em tocava ara doncs, tota la tasca de fer el reportatge, enfocar, donar directrius de col·locació i emocions per a les fotos. Tot un calvari que no esperava, però el resultat final va ser molt bo. Vaig poder respirar quan vaig acabar la sessió i les vaig veure. Va ser molt estrany per a mi, però molt gratificant fer-ho. De totes maneres ara veig la gran tasca que fan els fotògrafs per treure aquella millor foto que després tots gaudim. Gràcies Pere per aquesta sessió! Se del cert que no serà la última, ens esperem moltes...
Comentaris