Com tenia poc temps amb una hora ja varem tenir prou, la dificultat mes gran era la part central, ja que te mes detall de difuminat, i pintura. Amb la nostra xarrera i la distracció de la pintura va passar molt ràpid. I ja que hi era, vaig aprofitar per maquillar-li el rostre, amb el maquillatge social. Uns llavis vermells fora ulleres de cansada, per poder fer una sessió a casa com cal. Casa seva te un caliu especial, és antiga i a l'hora que era la llum del sol entrava pels finestrals, vam aprofitar al màxim per fer aquesta sessió improvisada.
I aquest és el fantàstic resultat, d'una tarda amb amiga i pincells. Gràcies Mar Virgili per aquesta oportunitat. Sempre és bonic pintar a una amiga.
Comentaris