Em donen 7 hores per maquillar abans de la passarel·la de mostra final. He de comptar amb el dinar i les pauses. I deixar 30 minuts pels retocs finals dels estilismes. En Julio Quijano i els altres professors van passant per l'aula fent correccions d'examen.
Quan passen a revisar el maquillatge, els nervis estan a flor de pell, amb els comentaris o consells has d'actuar, cosa que fa que et destarotin el teu apreciat control horari. Arriba l'hora de dinar, fem la pausa, miro al meu voltant, vaig molt tard, la gent ja ha fet tors i cara i va per l'esquena, jo ja he fet el tors però estic a mig maquillar la cara, he hagut de refer-la en una correcció. 
Dino sense esma, amb els nervis a l'estomac. Després del cafè ens hi posem, m'accelero...no arribo, no arribo. Poso la directa amb la cara, l'esquena i els braços. Miro al meu voltant, vaig bé. Sento crits i confusió, una model s'ha marejat. Mare meva quin caos. Poso els estilismes, la meva model fa cara d'esgotada, la faig descansar. Miro i ajudo a alguna companya que va fatal de temps....Ja falta poc! Fem retocs i em fan modificar-los a ultima hora, anem al set per fer les fotografies d'estudi abans de la passarel·la! Finalment la meva Titania surt, aplaudiments! Bufffff! Satisfacció, gratitud, il·lusió, feina ben feta! Descanso un moment, no em puc creure que he acabat.
Felicitacions, abraçades, descans...ens donen el títol! Ja ho puc celebrar amb calma! Crec que no havia suat mai tant....
He d'agrair la paciència infinita i les ganes, a la meva model la Kira, que va aguantar amb tot. Va ser una catarsis creativa! Moltíssimes gràcies.
Comentaris